Vint -i -cinc segles després, Aristófanes segueix sent un símbol llibertari amb les seves rialles, les seves crítiques i les seves fantasies utòpiques. La nostra proposta té com a objectiu reclamar la llibertat d’art en un moment en què és víctima d’una societat sobreprotectora.

Amb una dramatúrgia contemporània, combinant música, dansa, literatura i visual ens centrem en la infantilització del món adult que condueix a viure en una il·lusió, en un món de Disney, on l’art ha de ser correcte, fàcil i no fer mal. Art de vaselina.

Sobre la idea que l’art ha de ser ignorat a la moral, construïm un espectacle on Aristòfanes, Chaplins o Molières encarnen la rialla del dissident d’una societat basada en la religió dels sentiments. Des de l’humor i la sàtira mostrem la bona perversitat que apunta, traeix i limfa fins als discrepants de les noves fogueres de Twitter, Facebook i altres xarxes.

No estem en un joc de bo i dolent, ni en determinar la moral a seguir, intentem il·luminar la falsedat tan evident que el propi espectador descobreix una altra realitat insospitada.