Entre “visques a la mort!” i “mort a la intel·ligència!”, Millán Astray ens explica i ens canta la seva història, la d’un home abnegat que lluita per salvar la pàtria d’aquells vermells, separatistes i intel·lectuals que volen trencar Espanya. Els trets, les ferides de guerra i les mutilacions són les proves visibles del lliurament màrtir. Sens dubte, un heroi!

Però aquell 12 d’octubre del 1936, el Dia de la Raça, al paranimf de la Universitat de Salamanca, el vell rector, aquell Unamuno dels collons, va venir a tocar-li els mateixos.

“Vencereu però no convèncereu” diu el carcamal…

Com no partir-se de riure davant una estupidesa com aquesta? I ell es diu intel·ligent? …Temps alhora.